La llegenda dels sarcs

Fa anys i anys en una terra molt llunyana hi vivia una tribu d’animals anomenats sarcs. Aquests sarcs no eren uns animals qualsevol sinó que eren dinosaures que havien sobreviscut a la caiguda d’un meteorit i s’havien adaptat a la manca de menjar fent-se més petits. També havien desenvolupat molt el seu cervell i per tant eren molt intel·ligents.

Els sarcs tenien al seu poder una joia molt poderosa: ”El llibre de Loy”. Aquest llibre tenia un gran poder, només llegir-lo podies tenir a tot el món sotmès a tu. Els sarcs sabien que si el llibre queia en males mans podien passar coses horribles i per tant el llibre estava molt protegit.

Però hi ha havia un sarc, en Venus, que era dolent i cobdiciós i volia el llibre per poder dominar el món. Un dia va intentar robar el llibre. Ho tenia tot planejat, però en l’últim moment, quan ja tenia el llibre a les mans i estava a punt de fugir el guardià del llibre el va descobrir i va donar la veu d’alarma. En Venus va ser jutjat per tota la tribu, que va considerar que allò que intentava fer era molt greu i com a càstig, va ser condemnat l’exili i a no tornar mai més.

Llavors en Venus empès per la ràbia i cegat per aconseguir el llibre va anar a veure el dimoni i li va vendre la seva ànima a canvi de poder i immortalitat. Una vegada aconseguit això en Venus va despertar les ànimes de les persones dolentes i va atacar la tribu dels sarcs. Els sarcs es van veure sorpresos i no van poder fer res. Durant el combat, veient que tot estava perdut i perquè en Venus no aconseguís el llibre, el guardià va donar el llibre als dos nens més purs de cor de la tribu, per a que fugissin molt lluny i amaguessin els llibre per sempre més. Quan en Venus va veure que el llibre no era al poblat, ple d’ira, ho va destruir tot i va aniquilar tots els supervivents.

Els nens sarcs van veure que era molt perillós que la custòdia del llibre estigués únicament en mans de sarcs doncs la naturalesa sarc també podia ser corrompuda. I després de pensar-ho molt van decidir dividir el llibre en quatre trossos i amagar-ho en diferents llocs del món deixant un pergamí als seus descendents amb una pista per trobar la primera part del llibre.

Els va portar tota la vida pensar en una pista que només pogués ser desxifrada quan al món no hi hagués maldat i tots els éssers vius de la terra fossin purs de cor, però a la fi van trobar la manera i van deixar un pergamí al seu fill gran que deia:

”is ste rup ed roc i on snet tadlam al tatirev la snof led uir led elbpo laicini, ne al aremirp adacsac, ih sarabort nu llexiab llemrev”

Diu la llegenda que els descendents dels dos sarcs que van fugir encara són vius en algun lloc de la Terra i que aquest pergamí ha passat del fill gran al fill gran de cada generació de sarcs. Però encara ningú ha trobat el secret per desxifrar-lo, ni tant sols en Venus que encara, avui dia, continua voltant pel món en busca del llibre de Loy.


Ariadna Molina Garcia