dimarts, 16 de març del 2010

El nano robador de peluixos

divendres, 12 de març del 2010

La fi d'en Silver

Avís: Aquesta història no esta basada en fets reals.
Producció: lXx.As.xXl

Els monstres podrien atemoritzar a nens i adults.Recomano no veure la història si tens atacs de cor molt sovint.Per a més seguretat,truqueu al número següent: 9173881249. Ja us he fet esperar molt, espero que estigueu bé després de llegir la historia… muajajajaja…

Tot va començar un divendres,30 d’octubre. Un nen que es deia Silver, va anar, com tots els dies, a l'institut, ja que tenia 12 anys. Va arribar molt d’hora, a les 8:20, i per no avorrir-se, va anar a parlar amb el seu amic Gold, amb qui tenia molta confiança. Va sonar el timbre d’obertura de l’institut. Els 2 amics van entrar espantats, ja que aquell mateix dia tenien un examen de matemàtiques. La primera classe va passar volant,ja que era música, i a ells dos els agradava molt. L’examen era després del pati, aixi que, fins que arribés l’hora de la veritat estaven molt tranquils. Riiiiiing, va sonar el timbre del pati, amb un soroll molt fort. Silver estava molt content perquè li tocava jugar a escacs amb el seu amic, en un torneig molt emocionant.

-Siiiií,la meva Torre fa fora al teu àlfil; va dir en Silver
-Jaja, pero no te n'has adonat que el meu peó mata la teva reina; va contestar en Gold.
-Noooo, no m'hi havia fixaaat. Quina jugada més patètica que he fet!
-Sí,i ara… escac al teu Rei!
- Alaaaa,doncs mato el teu cavall i així no em fas Scac!!
-Nooo,ara veuras…!

Es van pasar tot el pati jugant,però….Riiiiiiiiiiiiiiing.Va sonar el timbre,que anunciava que el pati ja havia acabat.De sobte,Silver va començar a tremolar.Llavorns,Gold li va preguntar:

-Perquè tremoles?
-Per que…Ara toca l’exàmen de Matematiques!!
-Ostres! No hi he caigut!
-No he estudiat!
-Jo tampoc!Ara que fem??

Ja era molt tard per estudiar res,el profesor de guardia els va dir que pujesin a clase,i així ho van fer.Van arribar a clase,el profesor de Mates,que es deia Jordi,va exclamar: Tanqueu els llibres!
En Silver i en Gold estaven molt preocupats.En Jordi,va repartir els exàmens,i la primera pregunta era:
1-Quant es 2+4x6356:37463x989+5344-746565+5455678:123244?
Silver va quedar bocabadat,i va respondre :
-La resposta es un numero molt alt
Va acabar l’exàmen,i li va preguntar a en Gold com l’hi va anar.Gold tenia la cara molt pàlida,com l’Andres Iniesta.No faltava dir res,en Silver ja es va adonar de que no li va anar molt bé l’exàmen.Abans de sortir de l’institut,el director Pau,va anunciar una molt bona noticia: Demà,dia 31 d’Octubre,anirem d’excursió a un temple molt antic,dins d’un bosc!
-Visca!!! Va cridar en Silver.Li agradaven molt les excursions i encara més si són d’aventura.
Va pasar el dia,i s’en va anar a dormir molt d’hora,ja que es trindria que aixecar pel mati molt aviat,i tenia que descansar.

QUIQUIRIQUI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Va sonar el gall,com cada el mati,i en Silver es va aixecar molt animat.Va anar amb moltes preses a la parada d’autobusos.Quan va arribar,es va trobar amb en Gold,i van pujar junts a l’autobus. El viatge va durar dos o tres hores,ja que el bosc estaba molt lluny.Van arribar a les 13:00 del migdia,i tota la clase,va començar a dinar. En Silver i en Gold,van dinar en un plà que hi havia molt a prop.Quan van acabar de dinar,van començar a caminar fins on es trobaven els seus companys.El que no sabien,era que anaven en una direcció equivocada…
Portaven 20 minuts caminant,i en Silver va dir:
- Portem molt de temps caminant,on estan els altres?
-No ho se,pero…Crec que ens hem perdut!!!
De sobte,es va escoltar un soroll,que venia dels arbustos.En Silver i en Gold,espantats,van cridar molt fort i van començar a correr cap a dins del bosc.Pero…Es van pasar una señal que deia “Limits del Bosc Fantasma,no paseu…Grau de Perill: 10%”
Ni en Silver ni en Gold s’en van adonar d’aquell cartell,i van continuar corrent.Cada vegada,hi havien més arbres,però en Silver i en Gold no s’aturaven per res,i no s’adonaven de que hi havien cartells que anunciaven el perill que hi havia al fons del bosc…Portaven 1 hora corrent,i suaven com uns montres,aixi que es van aturar per descansar.En Silver li va dir a en Gold que anesin a buscar aigua,i en Gold va respondre:
-Jaja,que llest que ets,i on busquem aigua?
-No ho se,intentem trobar un llac o un riu?
-D’acord,anem.
Els dos van anar caminant molt lentament,intentant trobar algún animal d’aigua que indiques que hi ha un riu molt a prop,pero no van trobar res.De cop i volta,es va fer de nit,i estaven molt espantats,pero van decidir continuar buscant alguna pista que serveixi per trobar un riu.Tant d’esforç va mereixer la pena,ja que van trobar un llac,amb una aigua cristalina com la neu. Quan anaven cap allà,va apareixer un Drac Blau,amb dos ales gegants,un cap mosntruòs,dos braços i cames molt llargues,una espatlla amb punxes molt afilades i grans,i unes garres que semblaven que podrien tallar l’acer.En Silver i en Gold,no van saber que fer,pero el Drac Blau,si que sabia exactament que fer: va començar a disparar boles de foc per tot a reu.Silver va començar a cridar com un boig,pero Gold,estava molt pensatiu,i va tindre una idea.Va agafar una pedra,i quan el Drac Blau li va envíar una bola de foc,en Gold va posar la pedra d’escut,i va dir:
-Toma aquesta monstre!!!!
Gold no sabia que la bola de foc tenia molta potencia,llavors,la bola va fondre la pedra i li va donar al pit d’en Gold.En Silver va anar corrent a ajudar-li,pero el Drac Blau es va posar davant seu.En Silver no sabia que fer en aquella situación tan perillosa,i va esquivar el Drac i va agafar rapidament a en Gold.Va anar a tota velocitat per tot el Bosc Encantat,pero el Drac Blau li perseguía.En Silver encara no s’havia donat conta de que corria un perill encara més gran que aquell gran Drac,a la vegada que corría,anava pasant més cartells que anunciaven perill…”Atenció,no avançeu…Perill: 50%”.Silver va continuar escapant d’aquell drac,i els cartells seguien pasant un a un…”Perill:60%”…”Perill:70%”…”Perill:80%”…”Peril:90%”…
Silver estava molt cansat,pero va continuar corrent fins que…va veure el cartell final…”Final del Bosc.Nivell de Perill:100%.Maxim.”Silver no va saber reaccionar,pero va continuar corrent pensant que aquell cartell no significava res,i de sobte…Silver va parar de correr…van apareixer 10 fantasmes…amb cares monstruoses…i sense que Silver pogues fer cap moviment…els fantasmes es van llençar sobre ell!!!
Silver va cridar tan fort com va poder,pero els fantasmes s’aproximaven!
No s’ho podía creure,els fantasmes estaven a menys d’un metre,Silver va pensar que era la seva fi,va tancar els ulls i…!
QUIQUIRIQUI!!!
-Va Silver! Et tens que aixecar! Que avui ja es Divendres…!
Silver: C…Com…Pot…Pot…Ser…?
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Tot això…Un somni…? Pots creure el que vulguis…però et recomanò tindre una bona protecció…el dia de Halloween….MUAJAJAJAJAJAJAJAJAJA!!!!!

…………..……………………………………..FI…………………………………………………………….

Les vacances inoblidables

Fa molt i molt de temps una família vivia en una casa a la ciutat de Venècia. Ja feia molt de temps que hi vivien i ja s'avorrien d'estar a Venècia. Van acordar d'anar de viatge a un lloc on mai no haguessin estat. Al cap de molts i molts mesos el dia 12 d'abril a les 12:52 agafarien l'avió per anar a una ciutat de l'altra punta del món, on ja feia molt de temps que hi havia moltes coses per als nens, aquest lloc era Diversioneslandia, la ciutat es deia (Anar). En aquest poble només hi havien 256.3000.300 persones ni més ni menys, sols aquestes. Al matí següent van fer les maletes i a les 12.30 van ser a l'aeroport. Al cap d'un parell d'hores a l'avió van sentir un soroll a l'avió molt estrany. Aquell soroll els va espantar a tots perquè sentien algun soroll al motor i semblava que alguna cosa fallava. El pilot de l'avió també ho va sentir, però va pensar que no passaria res. Però aquest soroll esfereïa a tots els que estaven a bord a l'avió. El pilot estava espantat perquè feia 3 hores que aquest soroll seguia. L'assistent mirà en els motors, i va veure una fallada en el motor davanter de l'avió. El temps va empitjorar, es va posar el cel ennuvolat i va començar a tronar. Un tro va caure a l'avió i l'avió va començar a cremar i cremar-se, fins que va caure a la muntanya més alta del món. Tot els que estaven a bord es van espantar molt. Hi havia bastants ferits i alguns només estaven marejats de l'ensurt. El pilot cridà a moltes ambulàncies i també a un parell de bombers. Tots van sortir de l'avió, la família de la que parlàvem va resultar ferida. La nena Marta de 3 anys tenia un trencament al braç dret, el pare cap dany, la mare tampoc no tenia res trencat, el germà de 13 anys no res i la nena petita de 5 mesos res. A la Marta, la nena de 3 anys, la van portar a l'hospital més proper. Van estar 3 dies a l'hospital. El pare trucà a l'agència de viatges per anul·lar l'hotel que tenien reservat, li va dir per al dia 17 d'abril fins al dia 25 d'abril. Com la nena ja estava recuperada enlloc d'agafar l'avió van agafar el vaixell que era a 3 hores de la ciutat. Van veure una cosa negre molt llarga que devia de fer 26 metres. Tots els de la família estaven cagats pel que havia passat a l'avió i el que podia passar. Es van acostar a veure que era i era un tauró!!!!!!!!. El més llarg del món, la gent com que no ho veien van pensar que s'havia extingit. El vaixell accelerà encara més i va poder allunyar-se del tauró. Van arribar sense cap dany però el vaixell va començar a enfonsar-se. Tothom es van tirar a l'aigua i van arribar a una illa perquè no podien nedar més. Aquella illa estava plena de lianes, d'arbres, un riu enorme que travessava la jungla ... No tenien cap altre llooc on anar, o se n'anaven a la jungla, o nedaven durant molts dies fins arribar a algun lloc. Van decidir que anaven a la jungla abans de travessar tot l'oceà pacífic. Van entrar a la jungla i ....

Sant Jordi

És la festa de Sant Jordi

avui dia 23 d’abril

comprarem la rosa i el llibre

i jugarem amb els amics

A l’escola cantarem i ballarem

que és l’origen de Sant Jordi

un cavaller guapo i valent

i nosaltres parlant i rient

Sortirem a pasejar

a la plaça del mercadal

i hi haurà un munt de gent

i s’acabarà la festa fins a l’any següent.




diumenge, 31 de gener del 2010

Avatar

Era així una vegada un home que havia estat dormint durant 5 anys, tenia un germà bessó que va morir a causa d'una malaltia. Un dia el van enviar a la terra de pandora, llavors a ell el van utilitzar com a un avatar, li van fer una càmera on ell a dins era un monstre, resumint era un Avatar, llavors els militars li demanaven informació sobre els avatars perquè volien treure una roca enorme que tenia un valor de 20 milions de euros el quilogram. Li van donar 3 mesos però ell anava donant cada vegada més informacio fins que un dia va fer una gravació dient que ell es volia quedar per sempre com un avatar, allí li van ensenyar a sobreviure, li van donar un drac, etc... . Llavors un dia quan els militar van trobar la gravació, va anar a la càmera de l'home avatar i la va desactivar, llavors, van decidir atacar. Però, dins de l'exèrcit hi havia una dona que era pilot, era molt amiga de l'home avatar, va portar amb l'helicòpter la càmera i l'home va agafar la major bèstia que existia a tot pandora i hi va haver una guerra. I finalment la dona cientifica que era avatar va morir.

L'home el van treure de la càmera amb una bombona d'oxigen i el van transformar en avatar, es va fer rei amb la seva xicota de avatar, aquesta és la història que us he contat.

Adam

La llegenda dels sarcs

Fa anys i anys en una terra molt llunyana hi vivia una tribu d’animals anomenats sarcs. Aquests sarcs no eren uns animals qualsevol sinó que eren dinosaures que havien sobreviscut a la caiguda d’un meteorit i s’havien adaptat a la manca de menjar fent-se més petits. També havien desenvolupat molt el seu cervell i per tant eren molt intel·ligents.

Els sarcs tenien al seu poder una joia molt poderosa: ”El llibre de Loy”. Aquest llibre tenia un gran poder, només llegir-lo podies tenir a tot el món sotmès a tu. Els sarcs sabien que si el llibre queia en males mans podien passar coses horribles i per tant el llibre estava molt protegit.

Però hi ha havia un sarc, en Venus, que era dolent i cobdiciós i volia el llibre per poder dominar el món. Un dia va intentar robar el llibre. Ho tenia tot planejat, però en l’últim moment, quan ja tenia el llibre a les mans i estava a punt de fugir el guardià del llibre el va descobrir i va donar la veu d’alarma. En Venus va ser jutjat per tota la tribu, que va considerar que allò que intentava fer era molt greu i com a càstig, va ser condemnat l’exili i a no tornar mai més.

Llavors en Venus empès per la ràbia i cegat per aconseguir el llibre va anar a veure el dimoni i li va vendre la seva ànima a canvi de poder i immortalitat. Una vegada aconseguit això en Venus va despertar les ànimes de les persones dolentes i va atacar la tribu dels sarcs. Els sarcs es van veure sorpresos i no van poder fer res. Durant el combat, veient que tot estava perdut i perquè en Venus no aconseguís el llibre, el guardià va donar el llibre als dos nens més purs de cor de la tribu, per a que fugissin molt lluny i amaguessin els llibre per sempre més. Quan en Venus va veure que el llibre no era al poblat, ple d’ira, ho va destruir tot i va aniquilar tots els supervivents.

Els nens sarcs van veure que era molt perillós que la custòdia del llibre estigués únicament en mans de sarcs doncs la naturalesa sarc també podia ser corrompuda. I després de pensar-ho molt van decidir dividir el llibre en quatre trossos i amagar-ho en diferents llocs del món deixant un pergamí als seus descendents amb una pista per trobar la primera part del llibre.

Els va portar tota la vida pensar en una pista que només pogués ser desxifrada quan al món no hi hagués maldat i tots els éssers vius de la terra fossin purs de cor, però a la fi van trobar la manera i van deixar un pergamí al seu fill gran que deia:

”is ste rup ed roc i on snet tadlam al tatirev la snof led uir led elbpo laicini, ne al aremirp adacsac, ih sarabort nu llexiab llemrev”

Diu la llegenda que els descendents dels dos sarcs que van fugir encara són vius en algun lloc de la Terra i que aquest pergamí ha passat del fill gran al fill gran de cada generació de sarcs. Però encara ningú ha trobat el secret per desxifrar-lo, ni tant sols en Venus que encara, avui dia, continua voltant pel món en busca del llibre de Loy.


Ariadna Molina Garcia

divendres, 27 de novembre del 2009

La llegenda del Castell de Llepafils

Hi havia una vegada ja fa molt de temps, el dia d'Halloween una família de 5 fills va decidir anar de vacances al castell d’un poble molt llunyà de Montefil. Van decidir anar-hi al matí cap a les 6.00. Van fer les maletes i van anar a dormir ben d’hora.L’endemà es van llevar i van agafar l’avió que sortia a les 6.48; quan van pujar dalt de l’avió la nena tenia por de les altures i va vindre una noia que treballava a l’avió i la va entretindre.

Quan ja van arribar ja eren les 8.00 del vespre, no tenien altre solució que travessar el bosc o agafar el tren fins arribar al castell, però si anaven amb tren trigarien més i no podrien arribar a temps, així que van decidir travessar el bosc.Era tenebrós i molt fosc; el fill petit que es deia Pau tenia una mica de por, però el germà gran en Daniel el va entretindre perquè no tingues por. Mentre que travessaven el bosc van sentir un soroll: era esgarrifós.

El pare deia que era un mussol, però ells pensaven en una altra cosa. Al cap d’uns 3 minuts van sentir un altre soroll, era com algun ésser humà fent algun soroll, de sobte els arbres es movien i les branques es bellugaven, i tots cagats de por van fugir corrents: fins i tot el pare es va espantar. Davant seu tenien un riu que havien de travessar.I el fill petit va dir:

-Ja només falta que plogui i que troni.

Dons així va ser, es va posar a ploure i a tronar molt fort,tots estaven xops, com més aviat arribessin menys es mullarien. Van agafar un tronc i van travessar el riu.

El fill petit es va fer molt de mal, va caure pel riu i va dir:

-Ajudeu-me auxiliiiiiiiiiiii que m’ofego, que se m'emporta el corrent!!!!

Tots estaven espantats pel que estava passant, el fill mitjà que es deia Raúl
va tindre la idea de tirar-li la seva motxilla i que pugés fins on es trobaven tots. Així ho van fer i per fi va arribar fins on estaven. Quan van aconseguir travessar el riu van tornar a sentir el soroll, cada vegada més fort i més horrorós. Van tornar a marxar corrents. Estaven tots molt cansats i van decidir seure. Quan la Marta va seure(filla de 12 anys) va veure una mà que la va tocar i va començar a cridar:

-Aaaaaaaaaaaa que es això, un mà que es mou sola i que té uns guants de color blanc!!!!!!!!!!!!!

Quan el Raúl va sentir guants blancs es va quedar de pedra. Perquè l’altre dia a història van dir que els VAMPIRS tenen uns guants de color blanc i espanten la gent. Ho va dir a la seva família i es van quedar tots morts de por. I de sobte va sortir un vampir i tots estaven cagats i van fugir corrents, el fill petit plorava, el Raúl estava cansat, la Marta estava cansada i el fill petit també s’estava pixant. Quan estaven a punt d’arribar el nen petit va caure i… el vampir el va agafar i se’l va emportar cap al seu castell.

Tots estaven tristos. Quan van arribar al castell, van agafar les claus de les habitacions i van pujar moltes escales. A la Marta i al Raúl els va tocar l’habitació 456 que estava a la planta 9. A L’Oscar i al Victor l’habitació 1.365 que està a la planta 15 i als pares l’habitació 45 que estava a la planta 3. Doncs van anar cadascun a la seva habitació es van posar al llit a descansar perquè ja eren les 10.00 de la nit i tots es van posar a dormir. Cap a les 12.00 de la nit la finestra de l’habitació del Raúl i la Marta estaven cagats de por i va aparèixer el vampir i se’ls va emportar. L’Oscar havia d’anar al WC i no volia anar sol així que el seu germà el va acompanyar i es van perdre pel castell. No sabien on estava el lavabo. Però finalment van arribar. Quan l'Oscar va tirar la cadena va veure una Marieta i va dir:

-Marieta Marieta tu que ets tant boniqueta.

I li va aparèixer un home amb una destral de ferro llimat per matar la gent,i aquell senyor se’l va endur i el seu germà va dir:

-Germanet que t’ha ofegat o què?

I el seu germà no contestava.

Va mirar pel lavabo i no hi havia ningú. De sobte va sortir l’exorcista i se’l va emportar .La mare tenia ganes de pixar i va anar al lavabo i quan va entrar va obrir una porta i va veure al seu fill mort i empastat a la paret, la mare es va posar a plorar:

-Aiiiiii que han matat el meu fill, ara que faré només em queden 3 fills de 5 que en tenia. I la mare es va mirar al mirall i va dir:

-Ai que lletja que sóc tinc uns cabells de bruixa i li va aparèixer una bruixa i se la va menjar. Llavors el pare, quan va obrir l’armari de la seva habitació va sortir un monstre horrorós amb el seu fill mort. El pare va anar al lavabo. Quan va entrar va sentir un soroll que l’acollonia molt i també va veure una ombra sota el lavabo i quan estava a punt d’obrir la porta se li va aparèixer una dona sagnant, vella i que volava i...

NOELIA MASSÓ
...