dimarts, 16 de març del 2010
divendres, 12 de març del 2010
La fi d'en Silver
Avís: Aquesta història no esta basada en fets reals.
Producció: lXx.As.xXl
Els monstres podrien atemoritzar a nens i adults.Recomano no veure la història si tens atacs de cor molt sovint.Per a més seguretat,truqueu al número següent: 9173881249. Ja us he fet esperar molt, espero que estigueu bé després de llegir la historia… muajajajaja…
Tot va començar un divendres,30 d’octubre. Un nen que es deia Silver, va anar, com tots els dies, a l'institut, ja que tenia 12 anys. Va arribar molt d’hora, a les 8:20, i per no avorrir-se, va anar a parlar amb el seu amic Gold, amb qui tenia molta confiança. Va sonar el timbre d’obertura de l’institut. Els 2 amics van entrar espantats, ja que aquell mateix dia tenien un examen de matemàtiques. La primera classe va passar volant,ja que era música, i a ells dos els agradava molt. L’examen era després del pati, aixi que, fins que arribés l’hora de la veritat estaven molt tranquils. Riiiiiing, va sonar el timbre del pati, amb un soroll molt fort. Silver estava molt content perquè li tocava jugar a escacs amb el seu amic, en un torneig molt emocionant.
-Siiiií,la meva Torre fa fora al teu àlfil; va dir en Silver
-Jaja, pero no te n'has adonat que el meu peó mata la teva reina; va contestar en Gold.
-Noooo, no m'hi havia fixaaat. Quina jugada més patètica que he fet!
-Sí,i ara… escac al teu Rei!
- Alaaaa,doncs mato el teu cavall i així no em fas Scac!!
-Nooo,ara veuras…!
Es van pasar tot el pati jugant,però….Riiiiiiiiiiiiiiing.Va sonar el timbre,que anunciava que el pati ja havia acabat.De sobte,Silver va començar a tremolar.Llavorns,Gold li va preguntar:
-Perquè tremoles?
-Per que…Ara toca l’exàmen de Matematiques!!
-Ostres! No hi he caigut!
-No he estudiat!
-Jo tampoc!Ara que fem??
Ja era molt tard per estudiar res,el profesor de guardia els va dir que pujesin a clase,i així ho van fer.Van arribar a clase,el profesor de Mates,que es deia Jordi,va exclamar: Tanqueu els llibres!
En Silver i en Gold estaven molt preocupats.En Jordi,va repartir els exàmens,i la primera pregunta era:
1-Quant es 2+4x6356:37463x989+5344-746565+5455678:123244?
Silver va quedar bocabadat,i va respondre :
-La resposta es un numero molt alt
Va acabar l’exàmen,i li va preguntar a en Gold com l’hi va anar.Gold tenia la cara molt pàlida,com l’Andres Iniesta.No faltava dir res,en Silver ja es va adonar de que no li va anar molt bé l’exàmen.Abans de sortir de l’institut,el director Pau,va anunciar una molt bona noticia: Demà,dia 31 d’Octubre,anirem d’excursió a un temple molt antic,dins d’un bosc!
-Visca!!! Va cridar en Silver.Li agradaven molt les excursions i encara més si són d’aventura.
Va pasar el dia,i s’en va anar a dormir molt d’hora,ja que es trindria que aixecar pel mati molt aviat,i tenia que descansar.
QUIQUIRIQUI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Va sonar el gall,com cada el mati,i en Silver es va aixecar molt animat.Va anar amb moltes preses a la parada d’autobusos.Quan va arribar,es va trobar amb en Gold,i van pujar junts a l’autobus. El viatge va durar dos o tres hores,ja que el bosc estaba molt lluny.Van arribar a les 13:00 del migdia,i tota la clase,va començar a dinar. En Silver i en Gold,van dinar en un plà que hi havia molt a prop.Quan van acabar de dinar,van començar a caminar fins on es trobaven els seus companys.El que no sabien,era que anaven en una direcció equivocada…
Portaven 20 minuts caminant,i en Silver va dir:
- Portem molt de temps caminant,on estan els altres?
-No ho se,pero…Crec que ens hem perdut!!!
De sobte,es va escoltar un soroll,que venia dels arbustos.En Silver i en Gold,espantats,van cridar molt fort i van començar a correr cap a dins del bosc.Pero…Es van pasar una señal que deia “Limits del Bosc Fantasma,no paseu…Grau de Perill: 10%”
Ni en Silver ni en Gold s’en van adonar d’aquell cartell,i van continuar corrent.Cada vegada,hi havien més arbres,però en Silver i en Gold no s’aturaven per res,i no s’adonaven de que hi havien cartells que anunciaven el perill que hi havia al fons del bosc…Portaven 1 hora corrent,i suaven com uns montres,aixi que es van aturar per descansar.En Silver li va dir a en Gold que anesin a buscar aigua,i en Gold va respondre:
-Jaja,que llest que ets,i on busquem aigua?
-No ho se,intentem trobar un llac o un riu?
-D’acord,anem.
Els dos van anar caminant molt lentament,intentant trobar algún animal d’aigua que indiques que hi ha un riu molt a prop,pero no van trobar res.De cop i volta,es va fer de nit,i estaven molt espantats,pero van decidir continuar buscant alguna pista que serveixi per trobar un riu.Tant d’esforç va mereixer la pena,ja que van trobar un llac,amb una aigua cristalina com la neu. Quan anaven cap allà,va apareixer un Drac Blau,amb dos ales gegants,un cap mosntruòs,dos braços i cames molt llargues,una espatlla amb punxes molt afilades i grans,i unes garres que semblaven que podrien tallar l’acer.En Silver i en Gold,no van saber que fer,pero el Drac Blau,si que sabia exactament que fer: va començar a disparar boles de foc per tot a reu.Silver va començar a cridar com un boig,pero Gold,estava molt pensatiu,i va tindre una idea.Va agafar una pedra,i quan el Drac Blau li va envíar una bola de foc,en Gold va posar la pedra d’escut,i va dir:
-Toma aquesta monstre!!!!
Gold no sabia que la bola de foc tenia molta potencia,llavors,la bola va fondre la pedra i li va donar al pit d’en Gold.En Silver va anar corrent a ajudar-li,pero el Drac Blau es va posar davant seu.En Silver no sabia que fer en aquella situación tan perillosa,i va esquivar el Drac i va agafar rapidament a en Gold.Va anar a tota velocitat per tot el Bosc Encantat,pero el Drac Blau li perseguía.En Silver encara no s’havia donat conta de que corria un perill encara més gran que aquell gran Drac,a la vegada que corría,anava pasant més cartells que anunciaven perill…”Atenció,no avançeu…Perill: 50%”.Silver va continuar escapant d’aquell drac,i els cartells seguien pasant un a un…”Perill:60%”…”Perill:70%”…”Perill:80%”…”Peril:90%”…
Silver estava molt cansat,pero va continuar corrent fins que…va veure el cartell final…”Final del Bosc.Nivell de Perill:100%.Maxim.”Silver no va saber reaccionar,pero va continuar corrent pensant que aquell cartell no significava res,i de sobte…Silver va parar de correr…van apareixer 10 fantasmes…amb cares monstruoses…i sense que Silver pogues fer cap moviment…els fantasmes es van llençar sobre ell!!!
Silver va cridar tan fort com va poder,pero els fantasmes s’aproximaven!
No s’ho podía creure,els fantasmes estaven a menys d’un metre,Silver va pensar que era la seva fi,va tancar els ulls i…!
QUIQUIRIQUI!!!
-Va Silver! Et tens que aixecar! Que avui ja es Divendres…!
Silver: C…Com…Pot…Pot…Ser…?
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Tot això…Un somni…? Pots creure el que vulguis…però et recomanò tindre una bona protecció…el dia de Halloween….MUAJAJAJAJAJAJAJAJAJA!!!!!
…………..……………………………………..FI…………………………………………………………….
Producció: lXx.As.xXl
Els monstres podrien atemoritzar a nens i adults.Recomano no veure la història si tens atacs de cor molt sovint.Per a més seguretat,truqueu al número següent: 9173881249. Ja us he fet esperar molt, espero que estigueu bé després de llegir la historia… muajajajaja…
Tot va començar un divendres,30 d’octubre. Un nen que es deia Silver, va anar, com tots els dies, a l'institut, ja que tenia 12 anys. Va arribar molt d’hora, a les 8:20, i per no avorrir-se, va anar a parlar amb el seu amic Gold, amb qui tenia molta confiança. Va sonar el timbre d’obertura de l’institut. Els 2 amics van entrar espantats, ja que aquell mateix dia tenien un examen de matemàtiques. La primera classe va passar volant,ja que era música, i a ells dos els agradava molt. L’examen era després del pati, aixi que, fins que arribés l’hora de la veritat estaven molt tranquils. Riiiiiing, va sonar el timbre del pati, amb un soroll molt fort. Silver estava molt content perquè li tocava jugar a escacs amb el seu amic, en un torneig molt emocionant.
-Siiiií,la meva Torre fa fora al teu àlfil; va dir en Silver
-Jaja, pero no te n'has adonat que el meu peó mata la teva reina; va contestar en Gold.
-Noooo, no m'hi havia fixaaat. Quina jugada més patètica que he fet!
-Sí,i ara… escac al teu Rei!
- Alaaaa,doncs mato el teu cavall i així no em fas Scac!!
-Nooo,ara veuras…!
Es van pasar tot el pati jugant,però….Riiiiiiiiiiiiiiing.Va sonar el timbre,que anunciava que el pati ja havia acabat.De sobte,Silver va començar a tremolar.Llavorns,Gold li va preguntar:
-Perquè tremoles?
-Per que…Ara toca l’exàmen de Matematiques!!
-Ostres! No hi he caigut!
-No he estudiat!
-Jo tampoc!Ara que fem??
Ja era molt tard per estudiar res,el profesor de guardia els va dir que pujesin a clase,i així ho van fer.Van arribar a clase,el profesor de Mates,que es deia Jordi,va exclamar: Tanqueu els llibres!
En Silver i en Gold estaven molt preocupats.En Jordi,va repartir els exàmens,i la primera pregunta era:
1-Quant es 2+4x6356:37463x989+5344-746565+5455678:123244?
Silver va quedar bocabadat,i va respondre :
-La resposta es un numero molt alt
Va acabar l’exàmen,i li va preguntar a en Gold com l’hi va anar.Gold tenia la cara molt pàlida,com l’Andres Iniesta.No faltava dir res,en Silver ja es va adonar de que no li va anar molt bé l’exàmen.Abans de sortir de l’institut,el director Pau,va anunciar una molt bona noticia: Demà,dia 31 d’Octubre,anirem d’excursió a un temple molt antic,dins d’un bosc!
-Visca!!! Va cridar en Silver.Li agradaven molt les excursions i encara més si són d’aventura.
Va pasar el dia,i s’en va anar a dormir molt d’hora,ja que es trindria que aixecar pel mati molt aviat,i tenia que descansar.
QUIQUIRIQUI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Va sonar el gall,com cada el mati,i en Silver es va aixecar molt animat.Va anar amb moltes preses a la parada d’autobusos.Quan va arribar,es va trobar amb en Gold,i van pujar junts a l’autobus. El viatge va durar dos o tres hores,ja que el bosc estaba molt lluny.Van arribar a les 13:00 del migdia,i tota la clase,va començar a dinar. En Silver i en Gold,van dinar en un plà que hi havia molt a prop.Quan van acabar de dinar,van començar a caminar fins on es trobaven els seus companys.El que no sabien,era que anaven en una direcció equivocada…
Portaven 20 minuts caminant,i en Silver va dir:
- Portem molt de temps caminant,on estan els altres?
-No ho se,pero…Crec que ens hem perdut!!!
De sobte,es va escoltar un soroll,que venia dels arbustos.En Silver i en Gold,espantats,van cridar molt fort i van començar a correr cap a dins del bosc.Pero…Es van pasar una señal que deia “Limits del Bosc Fantasma,no paseu…Grau de Perill: 10%”
Ni en Silver ni en Gold s’en van adonar d’aquell cartell,i van continuar corrent.Cada vegada,hi havien més arbres,però en Silver i en Gold no s’aturaven per res,i no s’adonaven de que hi havien cartells que anunciaven el perill que hi havia al fons del bosc…Portaven 1 hora corrent,i suaven com uns montres,aixi que es van aturar per descansar.En Silver li va dir a en Gold que anesin a buscar aigua,i en Gold va respondre:
-Jaja,que llest que ets,i on busquem aigua?
-No ho se,intentem trobar un llac o un riu?
-D’acord,anem.
Els dos van anar caminant molt lentament,intentant trobar algún animal d’aigua que indiques que hi ha un riu molt a prop,pero no van trobar res.De cop i volta,es va fer de nit,i estaven molt espantats,pero van decidir continuar buscant alguna pista que serveixi per trobar un riu.Tant d’esforç va mereixer la pena,ja que van trobar un llac,amb una aigua cristalina com la neu. Quan anaven cap allà,va apareixer un Drac Blau,amb dos ales gegants,un cap mosntruòs,dos braços i cames molt llargues,una espatlla amb punxes molt afilades i grans,i unes garres que semblaven que podrien tallar l’acer.En Silver i en Gold,no van saber que fer,pero el Drac Blau,si que sabia exactament que fer: va començar a disparar boles de foc per tot a reu.Silver va començar a cridar com un boig,pero Gold,estava molt pensatiu,i va tindre una idea.Va agafar una pedra,i quan el Drac Blau li va envíar una bola de foc,en Gold va posar la pedra d’escut,i va dir:
-Toma aquesta monstre!!!!
Gold no sabia que la bola de foc tenia molta potencia,llavors,la bola va fondre la pedra i li va donar al pit d’en Gold.En Silver va anar corrent a ajudar-li,pero el Drac Blau es va posar davant seu.En Silver no sabia que fer en aquella situación tan perillosa,i va esquivar el Drac i va agafar rapidament a en Gold.Va anar a tota velocitat per tot el Bosc Encantat,pero el Drac Blau li perseguía.En Silver encara no s’havia donat conta de que corria un perill encara més gran que aquell gran Drac,a la vegada que corría,anava pasant més cartells que anunciaven perill…”Atenció,no avançeu…Perill: 50%”.Silver va continuar escapant d’aquell drac,i els cartells seguien pasant un a un…”Perill:60%”…”Perill:70%”…”Perill:80%”…”Peril:90%”…
Silver estava molt cansat,pero va continuar corrent fins que…va veure el cartell final…”Final del Bosc.Nivell de Perill:100%.Maxim.”Silver no va saber reaccionar,pero va continuar corrent pensant que aquell cartell no significava res,i de sobte…Silver va parar de correr…van apareixer 10 fantasmes…amb cares monstruoses…i sense que Silver pogues fer cap moviment…els fantasmes es van llençar sobre ell!!!
Silver va cridar tan fort com va poder,pero els fantasmes s’aproximaven!
No s’ho podía creure,els fantasmes estaven a menys d’un metre,Silver va pensar que era la seva fi,va tancar els ulls i…!
QUIQUIRIQUI!!!
-Va Silver! Et tens que aixecar! Que avui ja es Divendres…!
Silver: C…Com…Pot…Pot…Ser…?
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Tot això…Un somni…? Pots creure el que vulguis…però et recomanò tindre una bona protecció…el dia de Halloween….MUAJAJAJAJAJAJAJAJAJA!!!!!
…………..……………………………………..FI…………………………………………………………….
Les vacances inoblidables
Fa molt i molt de temps una família vivia en una casa a la ciutat de Venècia. Ja feia molt de temps que hi vivien i ja s'avorrien d'estar a Venècia. Van acordar d'anar de viatge a un lloc on mai no haguessin estat. Al cap de molts i molts mesos el dia 12 d'abril a les 12:52 agafarien l'avió per anar a una ciutat de l'altra punta del món, on ja feia molt de temps que hi havia moltes coses per als nens, aquest lloc era Diversioneslandia, la ciutat es deia (Anar). En aquest poble només hi havien 256.3000.300 persones ni més ni menys, sols aquestes. Al matí següent van fer les maletes i a les 12.30 van ser a l'aeroport. Al cap d'un parell d'hores a l'avió van sentir un soroll a l'avió molt estrany. Aquell soroll els va espantar a tots perquè sentien algun soroll al motor i semblava que alguna cosa fallava. El pilot de l'avió també ho va sentir, però va pensar que no passaria res. Però aquest soroll esfereïa a tots els que estaven a bord a l'avió. El pilot estava espantat perquè feia 3 hores que aquest soroll seguia. L'assistent mirà en els motors, i va veure una fallada en el motor davanter de l'avió. El temps va empitjorar, es va posar el cel ennuvolat i va començar a tronar. Un tro va caure a l'avió i l'avió va començar a cremar i cremar-se, fins que va caure a la muntanya més alta del món. Tot els que estaven a bord es van espantar molt. Hi havia bastants ferits i alguns només estaven marejats de l'ensurt. El pilot cridà a moltes ambulàncies i també a un parell de bombers. Tots van sortir de l'avió, la família de la que parlàvem va resultar ferida. La nena Marta de 3 anys tenia un trencament al braç dret, el pare cap dany, la mare tampoc no tenia res trencat, el germà de 13 anys no res i la nena petita de 5 mesos res. A la Marta, la nena de 3 anys, la van portar a l'hospital més proper. Van estar 3 dies a l'hospital. El pare trucà a l'agència de viatges per anul·lar l'hotel que tenien reservat, li va dir per al dia 17 d'abril fins al dia 25 d'abril. Com la nena ja estava recuperada enlloc d'agafar l'avió van agafar el vaixell que era a 3 hores de la ciutat. Van veure una cosa negre molt llarga que devia de fer 26 metres. Tots els de la família estaven cagats pel que havia passat a l'avió i el que podia passar. Es van acostar a veure que era i era un tauró!!!!!!!!. El més llarg del món, la gent com que no ho veien van pensar que s'havia extingit. El vaixell accelerà encara més i va poder allunyar-se del tauró. Van arribar sense cap dany però el vaixell va començar a enfonsar-se. Tothom es van tirar a l'aigua i van arribar a una illa perquè no podien nedar més. Aquella illa estava plena de lianes, d'arbres, un riu enorme que travessava la jungla ... No tenien cap altre llooc on anar, o se n'anaven a la jungla, o nedaven durant molts dies fins arribar a algun lloc. Van decidir que anaven a la jungla abans de travessar tot l'oceà pacífic. Van entrar a la jungla i ....
Sant Jordi
És la festa de Sant Jordi
avui dia 23 d’abril
comprarem la rosa i el llibre
i jugarem amb els amics
A l’escola cantarem i ballarem
que és l’origen de Sant Jordi
un cavaller guapo i valent
i nosaltres parlant i rient
Sortirem a pasejar
a la plaça del mercadal
i hi haurà un munt de gent
i s’acabarà la festa fins a l’any següent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)